La ciència
actual, amb les seves universitats, ens sumeix en la impossibilitat d’actuar
–la paràlisi funcional- degut a la proliferació infinita de teories,
paradigmes, axiomes, i altres honorables invencions de l’enginy humà que ens
condueixen cap a la disgregació dels detalls i la imperfecció del conjunt.
Piaget, Freire, Montessori, etc. Mètodes,
sistemes, engranatges sofisticats que, de vegades, coincideixen millor o
pitjor, i de vegades són antagònics.
Enlloc de mostrar-nos un camí a seguir, o a
construir, ens trobem exposats a la sobreabundància de possibilitats, que és
igual a la indefinició de la ruta. Un desert, on darrera de cada duna n’hi ha
una altra igual o semblant.
Tenim tants mestres que és com si no en
tinguéssim. Parafrasejant Frömm, potser seria millor “ser” mestres que “tenir”
mestres. Quin triar? Quin seguir? Per què no un altre?
Potser, caldrà plantejar-se una escola
radical, de veritat. No un simulacre verd-babau-progressista. Una escola que
parteixi de les arrels, dels mestres antics de les humanitat que, al seu temps,
ja eren la llavor de la globalització actual.
Fa falta educació sexual? Agafem un diàleg de
Plató, Fedre, sobre l’amor. Representem Fedre, llegim-lo, dictem-lo si cal,
escrivim-lo, repensem-lo. No costa un duro. El tema és aquest: a qui és millor
estimar, a qui t’estima o a qui no t’estima?
Soc de l’opinió que no calen més recursos per
a l’educació sexual i, evidentment, no cal de cap manera explicar-li a una
criatura com es fa per ficar el dit al nas, o si les borilles es poden menjar.
Són coses que la gent s’expliquen els uns als altres, sense necessitat
d’intervenció d’un estat.
D’altra banda, retrocedim fins abans del
mestre Kung (Confuci) i agafem el “Llibre del Tao” del mestre Lao Zi, i podem
completar la formació de manera idònia. “(...)El món és un instrument màgic,
que no es pot manejar. Si el maneges, fracasses i el perds si l’aferres. Les
coses, unes vegades van davant i unes altres darrera; bufen suaus de vegades,
altres amb violència; de vegades fortes, de vegades dèbils, de vegades creixen
vigoroses, altres vegades decauen.(...)”